divendres, 30 de gener del 2009

Comunitat El Carmen, Núria i Eva

La Núria i l'Eva vivim a la última casa de la comunitat San José-El Carmen, al departament de Suchitepéquez. És una gran comunitat, amb un ambient tranquil i amb un paisatge verd frondós.

Vivim amb una familia numerosa formada de 3 germans; la Maribel (farà 7 anys), en Gabriel (4anys) i en Javier (que amb 1 any i 3 mesos hem vist caminar!). La veritat és que són molt divertits i guapos. La mare Margarita és una dona molt eixerida i lluitadora, sempre està pendent de nosaltres i la nostra salut; i el pare Rufino, el director de l'escola.

La familia fa vida a la casa de fusta, i ens han deixat la de bloc per nosaltres. A la mateixa casa de bloc tenim el menjador, on quan no hi ha àpat pengem una colorida amaca.

Els dies són calorosos i amb humitat, però se'ns passen molt i molt ràpid. Al matí anem a l'escola a fer reforç als mestres i a programar activitats. Després de les classes fem formació de mestres, i els dies que no ens toca marxem, després de dinar, amb la Bea, l'Elena i en Pep a fer xip-xap al riu. A les tardes l'Eva va a l'institut a impartir un taller d'educació sexual i salut, i la Núria fa cens o programa a l'escola. Als vespres ens reunim tots i ens expliquem el dia els uns als altres.

A la nit cadascú a sopar a casa seva i un parell de nits a la setmana, havent sopat, ens trobem amb els companys/es de Pradera (a 10 minuts). Les altres nits les passem amb la família, però tenim poc temps, ja que a les nou o quarts de deu tothom és a dormir.

Els dies passen ràpid, fuig el temps que no ens n'adonem i ja hem passat l'equador d'aquest viatge... estem molt bé i molt contentes de poder gaudir d'aquesta experiència!!

1 comentari:

LiPi ha dit...

Crec que esteu fent una gran feina ja que per lo que conteu i lo que es veu a les fotos esteu en un país molt diferent, i la gent us necessita. No sé que més dir més que qualsevol hauria d'estar orgullós/a de vosaltres.
Un beso especialment a na Núria.