Bona nit:
Us desitjo que tingueu un bon any. Per a vosaltres no podia començar millor amb el viatge a Guatemala. Diasfruteu, escolteu, observeu i apreneu tant com pogueu. Ja sabeu que és una experiència que marcarà les vostres vides. Afrofiteu-la al màxim. No us podré venir a despedir-vos a l´! aeroport perquè la setmana vinent seré a la República Dominicana. Ben aprop vostra: en tots els sentits.
Salut, humor i tranquil-litat.
A reveure
Jaume

A 7 dies de partir...

Tan sols queden 7 dies per iniciar aquest petit viatge que ens portarà a grans experiències. Entre nosaltres ja no ens trobem, fins que arribi el 3 de gener del 2009 a l'aeroport. No acabem de tenir clar què cal portar a la maleta, no sabem si ens falten coses o en sobren.

Aprofitem aquests dies de Festes per despedir-nos dels amics, amigues, família, companys i conegudes. Tot i això, pot ser et depedeixes un dia i el següent te'l tornes a trobar. No saps quin dia serà el definitiu.

Alguns encara tenen coses per enllestir mentre d'altres ja tenen la maleta tancada.

És el compte enrere, ara més clar que abans, s'acosta, per algus ràpidament i per altres a poc a poquet.

Mar

Diria que nervis invisibles...

Fa dies que una sensació transcorre pel meu cos. Jo mateixa no ho puc definir com a nervis ni com inquietud, si no com a situació extranya que mai havia viscut. Exaltacions actitudinals, podria definir una mica el què em passa. Puc passar de plorar a riure, d'enfadar-me a estimar com un ós amorós. És un constant de pensar entorn res i entorn tot. És un bativull tot plegat. Fins i tot davant l'escriure cridaria i cridaria, aaaaaaaaaaaaaaa!!!! m'agradaria definir tot el què em passa pel cap, tot el què penso, però em resulta impossible, si més no massa difícil. Per això estic així, ni aquí ni allà, intento estar en mi però sóc a fora. És en part inestabilitat o és la recerca de fonaments sòlids i variables??

Mar

Il·lusió incerta! Eva

Dicen que para volar necesitas un avión, viento para navegar y un poco de inspiración... decisiones que tomar aunque puedas naufragar..el futuro no es simpar si tu sabes donde vas.
Eras tú lo que pasó! Guatemala....

Panoràmica o paranoia???

A Viladrau.

A Viladrau ens coneixem i compartim amb altres estudiants...

Ahir 28 de novembre vam anar a Viladrau. El divendres vam fer un munt d'activitats per conéixer com som i serem, hem pensat entorn la cooperació. Deducció = concepte relatiu i gens senzill.

La nit ja us la podeu imaginar,.... ara, no va ser molt desfassada!
Avui, hem compartit taula, mirades, paraules, pensaments,... amb 5 generacions diferents d'estudiants que van passar per un recorregut similar al nostre. En total erem aproximadament 40 persones. És clar que no el van viure com el viurem cada un/a de nosaltres, però compartir les experiències sempre ajuda a crear una imatge, un pensament, a la vegada que ajuda a compartir. Ha estat molt emotiu, sorgien rialles, somriures, plors, nervis, reflexions,...



Per cert, ja sabem les comunitats:

San Ricardo: Marta, Maria Aura, Maria, Ivette i Txell B.

La Pradera del Quetzal: Laura, Txell J., David, Gemma i Mar

El Carmen: Bea, Pep, Elena, Eva i Núria.

Organitzem una Festivitat Guatemalteca...

El dia 7 de novembre del 2008 al Centre Social Autogestionat La Torratxa de Vic, organitzem una jornada entorn Guatemala. Es va fer un recull de la seva història i també de l'experiència d'altres estudiants que han realitzat la seva estada al país. A més es va fer: berenar, venda de samarretes, passe de reportatges, un fantàstic sopar, un sorteig de productes de comerç just i finalment un concertillu amb Carles Café, Rogma i PD Catatak. Abans vam haver de quedar per enllestir tots els preperatius. Erem pocs però contundents!!

Els guanys econòmics es destinaran a portar a terme el Projecte Educatiu i en fer inversió al país.

Aquest dia vam descobrir quines serien les comunitats a les quals ens destinarien: La Pradera del Quetzal, San Ricardo i el Carmen. Però on aniria cadascú de nosaltres, encara resultava una incògnita!!

Organitzar aquest acte ens va ajudar a coneixe'ns més com a grup i com a persones.

A l'aula ens comencem a conéixer a nosaltres i a Guatemala...

Al maig després d'un procés, ens van dir qui érem les 15 persones que anirem a Guatemala. No coneixíem a tothom, només uns quants. A mesura de trobar-nos i fer treballs en grup, cada cop sabem més qui som.

Els quinze som: la Laura Agustí, l'Elena Alarcon, la Marta Albertí, la Meritxell Bages, en Pep Balasch, la Mar Beneyto, l'Ivette Cortés, la Maria Escolà, la Gemma Farran, l'Eva Garcia, la Maria Aura Giraldo, en David Gómez, la Meritxell Jiménez, la Bea Sanchez i la Núria Seguí.

Inici del blog!!!

15 estudiants de diferents especialitats dins el "mundillo" de l'educació de l'Universitat de Vic que el curs 2008-09 acabem el tercer any de carrera i que fem les pràctiques II a Guatemala, iniciem aquest blog!!!

La intenció és donar a conéixer a les nostres famílies, amics, amigues, coneguts/des, estimats/des i petits curiosos que naveguen per la xarxa, la nostra experiència en aquest viatge on estem a punt d'embarcar-nos!! Ho fem amb un mes d'antel·lació, perquè la preparació de l'estada també recull un plec d'emocions i sensacions.

Heus aquí doncs que us donem la benvinguda i les gràcies per acompanyar-nos en aquesta experiència que només començar ens porta pors, curiositats, il·lusió, alegria, desesperació, inseguretat, inquietud,... i un munt d'emocions, que cada un i una de nosaltres viu de forma diversa, però intensament!!! Gràcies per ser en nosaltres!!!