Fa dies que una sensació transcorre pel meu cos. Jo mateixa no ho puc definir com a nervis ni com inquietud, si no com a situació extranya que mai havia viscut. Exaltacions actitudinals, podria definir una mica el què em passa. Puc passar de plorar a riure, d'enfadar-me a estimar com un ós amorós. És un constant de pensar entorn res i entorn tot. És un bativull tot plegat. Fins i tot davant l'escriure cridaria i cridaria, aaaaaaaaaaaaaaa!!!! m'agradaria definir tot el què em passa pel cap, tot el què penso, però em resulta impossible, si més no massa difícil. Per això estic així, ni aquí ni allà, intento estar en mi però sóc a fora. És en part inestabilitat o és la recerca de fonaments sòlids i variables??
Mar
2 comentaris:
Crec Mar que tots ens sentim igual que tu.
Avui mentre feiem la reunió de PRADERA pensava que queda tan poc per marxar i viure en viu tot el que estem somiant...
Ei guatemaltecos,
nervis normals abans d'iniciar el viatge, és una gran experiència i serà d'allò més agradable i genial. No patiu per a res, tot anirà bé, n'estic segura. M'agrada el vostre blog i espero que un cop allà continueu actualitzant-los, per mi San Ricardo... una comunitat especial, espero que ho sigui també per a vosaltres. Feu moltes fotos i parleu amb al gent i aneu dient coses si us plau de tots plegats.
Una abraçada, i bones festes (feu maleta ejjeje) .
Xènia (guatemala - San Ricardo 06)
Publica un comentari a l'entrada