Coneix de mi,... de nosaltres,... de Guatemala

Més que a casa

2009-05-26T22:48:00.002+02:00

Ja som maig, quasi juny. Ja en fa de temps que vam tornar, l'estada queda en la distància, que dolorós anhel fa recordar. Trucades de tant en tant, per recordar-se uns als altres, però que diferent, sembla inversemblant. Truquem, parlem, però jo sóc a casa amb les teves comoditats i vosaltres a casa vostra amb les meves comoditats, diferents concepcions de món. Us trobarè a faltar, malauradament no podem compartir sempre i dia rere dia. Heu estat casa meva, família meva, sembla coincidència la nostra trobada.

Amistats que t'acompanyen amb qui pots coincidir, però sabem que no de la mateixa manera. Ens trobem amb il·lusió, compartim una experiència. Ens veiem proximament,...

Amb la Família Pineda a Pradera del Quetzal

2009-02-14T17:44:00.010+01:00

Aquí estem la Laura i la Txell informant-nos de la nostra experiència amb la família Pineda.

Com podeu observar és una família bastant nombrosa, la qual la formen el pare Jose Luis i la mare Francisca. Tenen 7 fills: La Carolina de 20 anys, en Walter de 17, l'Olga Alícia de 13, el César Augusto de 12, la Blanca de 9, la Dalia de 6 i el Luisito de 5 anys. Tot i ser bastants des del principi ens han cuidat molt i cada dia la relació es va fent més estreta, tan que ja formem part d'aquesta gran família.

La tarda es caracteritza pels jocs amb els més petits, compartint riures i bromes i les nits les xerrades després de sopar amb el pare i els contes de bona nits als més petits.

Dels dies més tristos que vam passar va ser quan en Walter es va haver d'acomiadar de nosaltres perquè marxava a Santa Lucia a treballar i guanyar uns diners per mantenir la família i la seva dona. La Joana, que ens l'haviem deixada!!!!!

Aquests dos mesos ens han servit per conèixer la cultura guatemalteca i l'estil de vida que porten, però també per fer intercanvi d'opinions sobre temes diversos, de coneixements i receptes de cuina. Nosaltres hem pogut degustar plats típics d'aquí com el tamal, el platan fregit, el guisquil; i ells han pogut provar la nostra truita de patates i el pa amb tomàquet. TOT UN ÈXIT!!!

De català també n'han anat aprenent i també hem jugat partides de cartes d'UNO amb en Walter.

Realment, una experiència magnífica i amb molts moments per recordar.

Esperem poder continuar mantenint el contacte amb ells encara que sigui fent una trucada al celular de tan en tan ja que ja formen part de la nostra família.

Comunitat El Carmen, Núria i Eva

2009-01-30T19:11:00.009+01:00

La Núria i l'Eva vivim a la última casa de la comunitat San José-El Carmen, al departament de Suchitepéquez. És una gran comunitat, amb un ambient tranquil i amb un paisatge verd frondós.

Vivim amb una familia numerosa formada de 3 germans; la Maribel (farà 7 anys), en Gabriel (4anys) i en Javier (que amb 1 any i 3 mesos hem vist caminar!). La veritat és que són molt divertits i guapos. La mare Margarita és una dona molt eixerida i lluitadora, sempre està pendent de nosaltres i la nostra salut; i el pare Rufino, el director de l'escola.

La familia fa vida a la casa de fusta, i ens han deixat la de bloc per nosaltres. A la mateixa casa de bloc tenim el menjador, on quan no hi ha àpat pengem una colorida amaca.

Els dies són calorosos i amb humitat, però se'ns passen molt i molt ràpid. Al matí anem a l'escola a fer reforç als mestres i a programar activitats. Després de les classes fem formació de mestres, i els dies que no ens toca marxem, després de dinar, amb la Bea, l'Elena i en Pep a fer xip-xap al riu. A les tardes l'Eva va a l'institut a impartir un taller d'educació sexual i salut, i la Núria fa cens o programa a l'escola. Als vespres ens reunim tots i ens expliquem el dia els uns als altres.

A la nit cadascú a sopar a casa seva i un parell de nits a la setmana, havent sopat, ens trobem amb els companys/es de Pradera (a 10 minuts). Les altres nits les passem amb la família, però tenim poc temps, ja que a les nou o quarts de deu tothom és a dormir.

Els dies passen ràpid, fuig el temps que no ens n'adonem i ja hem passat l'equador d'aquest viatge... estem molt bé i molt contentes de poder gaudir d'aquesta experiència!!

Comunitat Sant Ricardo

2009-01-24T15:53:00.004+01:00

La Ivette, la Txell, la Marta, la Maria Aura i la Maria, som les cinc noies que estem a la comunitat de Sant Ricardo. Com podeu veure a la imatge (una mica passades per aigua despres d'un xafec) estem alegres al disfrutar aquesta gran i a la vegada intensa experiencia. Ens sentim plenament integrades a la comunitat ja que des d'un bon principi els seus habitants ens han rebut i acollit amb moltes ganes i ilusio.
Des de l'arribada a la comunitat no em parat ni un moment. Varem comensar amb les presentacions a les diferents organitzacions que gestionen la comunitat (COCODES, junta escolar, junta de dones...). Com veieu en una de les imatges ens trobem en una reunio de pares i mares a l'escola presentant els nostres projectes.
Un dels primers projectes que hem dut a terme a la comunitat, a part del cens amb totes les families, es l'ambientacio i decoracio de l'escola. Varem muntar diferents tallers amb els patojos (infants amb guatemaltenc) de la comunitat com pintar un gran i bonic mural, ( com es pot observar a la imatge), varem pintar els bancs i pupitres de l'escola i realitzar diferents murals decoratius. Be, com es pot apreciar estem treballant de valent pero a la vegada gaudint moltissim!

Fins aviat i records a tothom des de Sant Ricardo (Guatemala)!!!!

Petons!!!!

Comunitat San Jose del Carmen, familia Pep, Elena i Bea

2009-01-23T18:26:00.005+01:00

L'Elena jugant a cartes, al porxo que hi ha a la sortida de les habitacions (aquesta caseta és de bloc així hi han menys bitxos). Els nens de la casa, en Daniel de 7 anys i el Carlos (d'esquena) que fa pocs dies en va fer 2 anyets. També hi ha el Tono de 4 anyets, són tremendors, molt divertits i riallers. A més de guapos....

La nostra caseta, aquesta és la part de fusta on hi ha la cuina de llenya, una taula molt gran, la depensa d'aliments (tres estanteries de fusta). La fem servir per els dinars, sala de reunions, moments entre familia....

La Família d'en David, la Gemma i la Mar a la Comunitat de la Pradera del Quetzal

2009-01-23T17:29:00.003+01:00

Nosaltres en David, la Gemma i la Mar estem amb una família a la Comunitat de la Pradera del Quetzal al municipi de Patulul al Departament de Suchitepequez. Totes les cases estan fetes de "tablas de madera", només l'edifici principal i mitja escola està feta de bloc. És una comunitat situada al mig del bosc-selva. Algunes cases tenen electricitat, perquè la punxen d'unes faroles de la calle principal, que per molt principal que sigui, és un camí de carro ple de forats i pedres mal posades. Poques cases tenen aigua corrent, per això totes les netges les fem al riu: rentar plats, la roba i a nosaltres mateixos.

La rutina de cada dia comença aproximadament a les 5 del matí, quan encara és de nit, quan passa un autobús pel camí de carro (sembla una missió impossible!!, però ho aconsegueix). La seva botzina sembla el cant d'un ànec gegant. Aquest toc desperta a tots els animals de la comunitat, comencen els galls amb els seus continus i repetitius QUIKIRIKIKS!!!, després els OINGS, OINGS, dels porcs que remenen la terra, després ja venen gosos, ocells, insectes, gats,....

Normalment ens llevem a les 7 del matí, ens anem a rentar la cara i les dents en una aigua que hi ha dipositada en una espècie de pica (l'aigua no és corrent ni potable). Potser abans o després fem una visita a la letrina, és com una comuna feta de ciment, un foradet on no hi pots arrepenjar el cul i a més fa una pudor força considerable. Quan el forat del terra ja està ple de caques de tothom, el tapen i en fan un de nou.

Després si anem bé de temps preparem tortitas (una massa de milpa (blat) amb la mare). Renoi! a casa nostra amb el manjar tenim molta sort, ens prepara un grans plats de menjar que tornarem com vacons i vacones.

Després abans de la 8 del matí, que aquí ja fa una calor considerable, ens dirigim cap a l'escola de la Comunitat del Carmen (queda a 10 minuts a peu). Mentre camines vas sentint les olors a frigoles i a milpa, també vas sentint diferents sorolls, a vegades et persegueixen nens i nenes cridant GRINGAS i GRINGOS!!!

Quan arribem a l'escola ens trobem amb els companys i companyes de la comunitat de San José el Carmen i allà fem formació per a mestres. A mig matí fem la refacción, que consisteix en un petit mos, normalment és en David qui té els honors de repartir la Síndria.

A les dotze marxem i si tenim temps anem al riu a rentar roba o a banyar-nos, quasibé sempre ens acompanyen nens i nenes de la comunitat que ens miren encuriosits per tot el què fem. El moment del riu es posa realment molt bé, la calor fa estar xafat i així ens refresquem i molts cops acaba en una batalla d'aigua.

Després de la dutxa tornem cap a casa, on la mare Enma ens ha preparat un exquisit àpat de qualsevol cosa. Els frigoles quasibé mai fallen. L'Enma té una gran capacitat de cuinar des de que som aquí només ha repetit un dia l'àpat. Després de dinar sempre tenim reunió amb els de la comunitat o amb els del Carmen, sinó anem casa per casa de la comunitat de Pradera a fer el cens. Sovint alguna família ens explica un petit relat de la seva història, algunes són impactants.

Quan acabem, a la vora de les 6 de la tarda tornem cap a casa, a quarts de 7 sopem, a vegades un plat massa carregat. A les 7 del vespre, que aquí ja és negre nit, normalment ja estem sopats i aprofitem per acabar de fer alguna reunió, o per senzillament trobar-nos. A les 9 del vespre ja som al llit i a vegades el pare, Cesar, ens explica una petita historieta que és ideal per agafar el son, és com si expliques contes, però de veritat. A quarts de 10 ja som a dormir. Així és un dia a la comunitat de la Pradera del Quetzal i concretament a casa nostra.

Hem de dir que encara que sembli una rutina cada dia és un nou dia, ple diversitat que fa que cada dia sigui únic. Un dia, camí la letrina de nit, la Gemma i la Mar es van trobar una taràntula considerable, van tornar a la casa cridant molt eixalabrades, després els nens de la casa van venir a veure-la i van dir que era una aranya que matava cavalls. En David va agafar un bastí i li va eixafar el cul, però l'aranya va fugir. Ara vés a saber on és. Com aquestes mil histories!!!

Estem molt contents de ser aquí, de conèixer aquest país tan diferent al nostre i contents de tenir la sort de poder posar el peus en aquesta terra d'aprenentatges!!

Primer cap de setmana

2009-01-12T04:49:00.007+01:00

Ja ha passat el 1r cap de setmana. Hem anat a Quetzaltenango (Xela pels guatemaltecs) i a Zunil (com podeu veure a la fotografia si teniu imaginacio). Petit poblet d'una zona rural, mes freda, amb boirines i mes i mes... A Zunil hem descobert un personatge bastant peculiar, Don Simon (o Maximon), si voleu saber mes sobre ell busqueu informacio. Ha estat un cap de setmana tranquil pero a la vegada intens i magic. Les emocions s'han despertat: riures i plors, sobretot a la Fonda del Che, amb musica en directe d'un cantautor d'aquestes terres. El grup cada dia mes cohesionat, amb ganes de descobrir i viure intensament aquesta terra plena de sorpreses i de contrastos: ara calor, ara fred, ara calor, ara fred.... I el mes important, hem parlat amb la familia, amigues i amics, i algu mes que amic, escoltar les seves veus ens ha carregat les piles i ens ha donat forces per continuar a les comunitats aquesta setmana on tenim ja els projectes en marxa.

Com a casa...

2009-01-06T00:03:00.016+01:00

Ara mateix vivim en una bombolla de benestar, de ideals, de cultura que ens anima i dóna forces per a començar unes experiències que encara estan per venir. Ens situem a la ciutat de Mazatenango en el Departamento de Suchitepequez, dins una petita i acollidora casa que ens cedeix l'associació ADEHGUA (Associación por los Derechos Humanos de Guatemala). En aquest espai hem tingut l'oportunitat de conèixer a persones interessades per la seva realitat i amb la intenció de fer una acció que millori el seu entorn. Això ens ha donat pistes de com engegar el nostre petit projecte, a la vegada ens han donat a conèixer petites indicacions per moure'ns per la diversitat d'aquest país.

En pocs dies hem pogut fer de tot, des de cantar, jugar, compartir, conèixer, fer assembles fins moure'ns per la ciutat i anar a comprar sols al mercat. És un país on en un sol dia pots veure fins a deu pistoles i tres fussells. Però no es queda aquí la gent se'ns acosta tímidament i ens demana d'on som i què fem, després ens donen la benvinguda i amablament ens ofereixen la seva ajuda.

Aquests dies sense la presència de cap representant de l'universitat ens ha permès evolucionar com a grup i comprendre'ns millor. La veritat és que estem sorpresos de nosaltres mateixos. Vivim moments d'eufòria com moments de cansament.

Comencem a atrevir-nos a provar productes i aliments d'aquesta terra, sobretot hem menjat força papaya perquè al principi teniem problemes de restrenyiment. Ara podem dir que ja ho tenim solucionat, tots hem passat a fer una visita al lavabo.

La nostra cançó oficial de viatgers i de temps lliure és la BAMBA, i el nostre transport bàsic és el Minibús, que en una furgoneta de 7 places hi arriben a entaxonar fins a 22 persones. El seu lema és "En la calle soy tu amigo, en el bus eres mi cliente". Fer servir aquest transport que a vegades et deixa davant la porta de casa et costa 0'125 euros que són 1'25 quetzales.

Com veieu les coses van molt bé i demà ens embarquem en una realitat ben diferent. Ens crea una nova sensació de curiositat, intriga i com sempre un miler de emocions que ens embaeixen que ens ajuden a crèixer i que ens ajudin a construir un camí junts.

Ja hem arribat!!!

2009-01-04T21:49:00.007+01:00

A l'aeroport iniciant, ara de veritat, la nostra aventura...

Seguirem cantant allà on ens trobem!!!

Portarem les melodies allà on anem!!!

Després de fer 12 hores d'avió més 3 de "carro" per anar de Ciudad de Guatemala a Mazatenango, ja som a Adehgua, l'associació que ens acull durant aquests dos mesos. La veritat és que ahir vam patir una mica perquè anàvem de nit amb tot el material i maletes i és quan es produeixen més "assaltos" per part de mares i narcos, això ens va dir el nostre conductor "es peligroso por la noche porqué hay mareo" (mareo de mares).

unes horetes....

2009-01-02T23:54:00.006+01:00

Unes horetes, uns minuts, uns segons i i i i i ja estem a l'avió...
Ara mateix estic bé, tranquila, comode, però fa unes hores fent els últims retocs ha estat estressant.

Res nomès volia enviar-vos un petó de Bona nit i molta sort en aquest viatge que compartirem junts,

UN PETONET GRAN...

bea

2008-12-27T03:09:00.002+01:00

Bona nit:
Us desitjo que tingueu un bon any. Per a vosaltres no podia començar millor amb el viatge a Guatemala. Diasfruteu, escolteu, observeu i apreneu tant com pogueu. Ja sabeu que és una experiència que marcarà les vostres vides. Afrofiteu-la al màxim. No us podré venir a despedir-vos a l´! aeroport perquè la setmana vinent seré a la República Dominicana. Ben aprop vostra: en tots els sentits.
Salut, humor i tranquil-litat.
A reveure
Jaume

A 7 dies de partir...

2008-12-27T02:29:00.003+01:00

Tan sols queden 7 dies per iniciar aquest petit viatge que ens portarà a grans experiències. Entre nosaltres ja no ens trobem, fins que arribi el 3 de gener del 2009 a l'aeroport. No acabem de tenir clar què cal portar a la maleta, no sabem si ens falten coses o en sobren.

Aprofitem aquests dies de Festes per despedir-nos dels amics, amigues, família, companys i conegudes. Tot i això, pot ser et depedeixes un dia i el següent te'l tornes a trobar. No saps quin dia serà el definitiu.

Alguns encara tenen coses per enllestir mentre d'altres ja tenen la maleta tancada.

És el compte enrere, ara més clar que abans, s'acosta, per algus ràpidament i per altres a poc a poquet.

Mar

Diria que nervis invisibles...

2008-12-11T22:38:00.006+01:00

Fa dies que una sensació transcorre pel meu cos. Jo mateixa no ho puc definir com a nervis ni com inquietud, si no com a situació extranya que mai havia viscut. Exaltacions actitudinals, podria definir una mica el què em passa. Puc passar de plorar a riure, d'enfadar-me a estimar com un ós amorós. És un constant de pensar entorn res i entorn tot. És un bativull tot plegat. Fins i tot davant l'escriure cridaria i cridaria, aaaaaaaaaaaaaaa!!!! m'agradaria definir tot el què em passa pel cap, tot el què penso, però em resulta impossible, si més no massa difícil. Per això estic així, ni aquí ni allà, intento estar en mi però sóc a fora. És en part inestabilitat o és la recerca de fonaments sòlids i variables??

Mar

Il·lusió incerta! Eva

2008-12-02T18:18:00.003+01:00

Dicen que para volar necesitas un avión, viento para navegar y un poco de inspiración... decisiones que tomar aunque puedas naufragar..el futuro no es simpar si tu sabes donde vas.
Eras tú lo que pasó! Guatemala....

Panoràmica o paranoia???

2008-11-29T23:29:00.002+01:00

A Viladrau.

A Viladrau ens coneixem i compartim amb altres estudiants...

2008-11-29T22:02:00.000+01:00

Ahir 28 de novembre vam anar a Viladrau. El divendres vam fer un munt d'activitats per conéixer com som i serem, hem pensat entorn la cooperació. Deducció = concepte relatiu i gens senzill.

La nit ja us la podeu imaginar,.... ara, no va ser molt desfassada!
Avui, hem compartit taula, mirades, paraules, pensaments,... amb 5 generacions diferents d'estudiants que van passar per un recorregut similar al nostre. En total erem aproximadament 40 persones. És clar que no el van viure com el viurem cada un/a de nosaltres, però compartir les experiències sempre ajuda a crear una imatge, un pensament, a la vegada que ajuda a compartir. Ha estat molt emotiu, sorgien rialles, somriures, plors, nervis, reflexions,...

Per cert, ja sabem les comunitats:

San Ricardo: Marta, Maria Aura, Maria, Ivette i Txell B.

La Pradera del Quetzal: Laura, Txell J., David, Gemma i Mar

El Carmen: Bea, Pep, Elena, Eva i Núria.

Organitzem una Festivitat Guatemalteca...

2008-11-29T21:03:00.001+01:00

El dia 7 de novembre del 2008 al Centre Social Autogestionat La Torratxa de Vic, organitzem una jornada entorn Guatemala. Es va fer un recull de la seva història i també de l'experiència d'altres estudiants que han realitzat la seva estada al país. A més es va fer: berenar, venda de samarretes, passe de reportatges, un fantàstic sopar, un sorteig de productes de comerç just i finalment un concertillu amb Carles Café, Rogma i PD Catatak. Abans vam haver de quedar per enllestir tots els preperatius. Erem pocs però contundents!!

Els guanys econòmics es destinaran a portar a terme el Projecte Educatiu i en fer inversió al país.

Aquest dia vam descobrir quines serien les comunitats a les quals ens destinarien: La Pradera del Quetzal, San Ricardo i el Carmen. Però on aniria cadascú de nosaltres, encara resultava una incògnita!!

Organitzar aquest acte ens va ajudar a coneixe'ns més com a grup i com a persones.

A l'aula ens comencem a conéixer a nosaltres i a Guatemala...

2008-11-29T20:38:00.000+01:00

Al maig després d'un procés, ens van dir qui érem les 15 persones que anirem a Guatemala. No coneixíem a tothom, només uns quants. A mesura de trobar-nos i fer treballs en grup, cada cop sabem més qui som.

Els quinze som: la Laura Agustí, l'Elena Alarcon, la Marta Albertí, la Meritxell Bages, en Pep Balasch, la Mar Beneyto, l'Ivette Cortés, la Maria Escolà, la Gemma Farran, l'Eva Garcia, la Maria Aura Giraldo, en David Gómez, la Meritxell Jiménez, la Bea Sanchez i la Núria Seguí.

Inici del blog!!!

2008-11-29T20:25:00.000+01:00

15 estudiants de diferents especialitats dins el "mundillo" de l'educació de l'Universitat de Vic que el curs 2008-09 acabem el tercer any de carrera i que fem les pràctiques II a Guatemala, iniciem aquest blog!!!

La intenció és donar a conéixer a les nostres famílies, amics, amigues, coneguts/des, estimats/des i petits curiosos que naveguen per la xarxa, la nostra experiència en aquest viatge on estem a punt d'embarcar-nos!! Ho fem amb un mes d'antel·lació, perquè la preparació de l'estada també recull un plec d'emocions i sensacions.

Heus aquí doncs que us donem la benvinguda i les gràcies per acompanyar-nos en aquesta experiència que només començar ens porta pors, curiositats, il·lusió, alegria, desesperació, inseguretat, inquietud,... i un munt d'emocions, que cada un i una de nosaltres viu de forma diversa, però intensament!!! Gràcies per ser en nosaltres!!!